L'Alcora és fonamentalment agrícola fins a 1960, i quasi exclusivament industrial a partir d'esta data. Per això els principals fets de la primera mitat del segle giren entorn del sector primari: creació de la Comunitat de Regants de l'Horta Major i el Sindicat de Regs (1905), construcció d'un nou pou per a regs en l'assut del riu (1907), fundació de la Caixa Rural i el Sindicat Agrícola de Sant Josep (1925), canalització de l'aigua de la font d'Aixart a la població (1927), inauguració del pantà de l'Alcora (1954), amb capacitat per a 2'2 hm3...

Vista aérea del poble

El desenvolupament industrial, centrat en les tantes vegades mencionat "monocultiu del taulellet", té el seu origen històric en la Reial Fàbrica de Ceràmica fina i Porcellana del Comte d'Aranda, fundada en 1727. Però serà a principis del s.XX quan comence el desenvolupament del taulellet amb caràcter purament industrial.

En 1929 1'L'Alcora comptava amb 6 fàbriques i 19 forns àrabs. En 1930, el Butlletí Ceràmic, de la Unió de Fabricants de Ceràmica del Regne de València oferix un cens de 9 fàbriques de taulellets a l'Alcora. 1a Gran Crisi de 1931 actuarà de forma implacable sobre el sector ceràmic: en 1936 només quedaven 3 de les 9 fàbriques inventariades pocs anys arrere.

Després de la Guerra Civil es reprén lentament l'activitat fabril, i només a partir dels anys 60 es produirà la verdadera eclosió industrial i al seu torn demogràfica, passant 1'L'Alcora de 5.274 habitants en 1960 a 7.036 en 1970.

Des de mitjans de la dècada de 1970, s'observa certa relaxació en el creixement demogràfic (7.837 habitants en 1975, 8.020 en 1981, 8.367 en 1991, 8.384 en 1994) només superada en els últims 5 anys (8.828 ànimes en 1998, 9.145 en 2000 i 9.349 en 2001).

Però el fort impuls industrial d'estos últims 30 anys (amb els alts i baixos periòdics dels cicles econòmics) han convertit a l'Alcora en un dels centres punters de producció del taulellet del nostre país.