Deixant al marge, pel seu particular significat en la història de l'Alcora, el naixement, desenvolupament, declivi i tancament de la Reial Fàbrica de Ceràmica fina i Porcellana del Comte d'Aranda, que serà tractada en capitule a banda, el segle XVIII comporta l'origen de dos tradicions fortament arrelades en 'L'Alcora, exponent màxim de la religiositat tradicional i, en la .actualitat, dels cicles festius de primavera (Setmana santa-Pasqua) i estiu (Festes del Crist).

En 1701 està documentada la primera processó del Crist, arran de la troballa miraculosa de la seua talla en una casa de la "Costanera de l'Advocat". D'altra banda, en 1756 es concreta l'origen de la romeria del "Potito" que des de llavors se celebra el dilluns de Pasqua.

El segle XIX s'inicia a l'Alcora amb un alçament popular, el 25 de setembre de 1801, conegut com "Revolta dels Caragols" per ser convocades les reunions dels subversius a toc de caragol de mar. La causa de la revolta va ser la negativa dels llauradors a pagar el delme de garrofes al Duc de Hijar, no reconeixent com a senyor de la vil·la més que al rei. El seu capitost anà Francisco Gaseó, llaurador acomodat, que va actuar junt amb "altres més benestants i de major representació en el concepte del públic".

Amb posterioritat, els conflictes bèl·lics d'esta agitada centúria tindran també les seues repercussions a nivell local. Entre 1811 i 1813, durant la Guerra de la Independència, les tropes franceses saquegen l'Alcora, especialment els temples, i reprimixen la resistència contra la seua invasió.

Així, al febrer de 1813 és penjat en la plaça principal D. José Sans, secretari de l'Ajuntament, pel seu actiu suport a la lluita contra el francés. Després de la Guerra de la Independència, en 1818, el Duc d'Híjar cedix els seus drets senyorials a la Corona.

Les Guerres Carlines tindran a l'Alcora episodis destacats, com el succeït el 21 de març de 1838 en Sant Cristòfol entre les tropes del general isabelí Borso doní Carminati i del rebel carlí Cabrera, el tigre del Mestrat, que va mantindre la posició comptant tan sols amb una peça d'artilleria. En 1874 i 1875, durant la Tercera Guerra Carlina, la muntanya de Sant Cristòfol també serà escenari de notables fets d'armes.

En un altre orde de coses, el segle XIX també és especialment virulent quant a catàstrofes naturals (epidèmies i sinistres meteorològics). Fruit de tot això és l'evolució demogràfica d'esta centúria, marcadament ascendent fins a 1845 (any en què s'aconseguixen els 5.609 habitants, xifra només superada a partir del desenvolupament industrial de la dècada de 1960), i negativa fins a 1887 (3.820 habitants). A l'entrar el nou segle, el el el l'alcora comptava ja amb 4.551 ànimes.