Inicis del s. XX.- La Vila de l´Alcora, eminentment agrícola, havia acabat de realitzar la sega i el complementari batre, posant punt final a l'anual cicle del camp. Era la vigília de la festivitat de Sant Cristòfol, el seu patró per excel•lència. Algunes de les seues principals vies públiques van ser guarnides. Els veïns, molt afanyats, estaven penjant els seus respectius ninots en un entorn cordial i fester. Una celebració nascuda en un món rural, poc costosa, però molt participativa i popular. Berenars en improvisades terrasses al carrer, balls típics i les interessants partides de cartes completaven aquell programa d'actes.

Dies abans, els xiquets de la vila alcorina demostraven l’algaravia que s’acostava. Durant les vesprades del mes de juny que acabava de concloure – i que només havia tingut mitja jornada lectiva- corrien com a bojos cap a les eres del batre on els esperava el trill. Allí, en aquelles rodones de treball agrícola, on els feixos de blat (garbells) eren tractats mitjançant un rude sistema per a separar el gra de la palla o garbissos. Un formiguer de criatures es muntaven sobre la taula (trill), que no parava de donar voltes com els cavallets de fira. Els xiquets, amb el seu pes, ajudaven a fer que les pedres de sílex incrustades en la part inferior de la taula foren més efectives en la costosa selecció.

La delícia dels xiquets
era poder pillar el trill,
els pares rodant cantaven
per no existir cap perill. (V. Benlliure).

Feta la selecció, es posava el gra en saques per a portar-lo al molí fariner. La palla es guardava com a menjar per als animals. També se n'escampava una mica en el sòl-llit del corral. Una vegada finalitzades totes les feines, es confeccionaven els populars ninots de Sant "Cristàfol", amb una xicoteta porció de la palla i dels garbissos que prèviament havien sigut apartats en el moment de l'emmagatzemament.

Roba vella, palla, un poc de serradura i una llarga soga, eren estris suficients per a la popular manufactura del ninot. Un acte més per a honrar el Patró de la Vila, gran protector des del més amunt de la seua ermita. Un dia complet de Sant Cristòfol es componia de: missa solemne, pas del riu cap al migdia, processó a la vesprada i un emotiu final amb la crema dels ninots a la il•luminada nit. La sega havia acabat i el gra, tan vital en aquella època, havia quedat en un lloc segur.

Moment de descansar en els forts dies de la canícula estiuenca.

Gran, l'Alcora, és la teua ventura
en tindre'l per patró,
perquè amb eixe gran do
assegures la teua fortuna:
sent-te esta segura,
per tan gran benefactor;
Cristòfal en l'estatura
i en la caritat major.

(traducció de l’original en castellà)

José Manuel Puchol Ten
2011. Festivitat de Sant "Cristàfol"