Des de la seua inauguració el 1994, el Museu de Ceràmica de l’Alcora ha anat traçant una trajectòria ferma en la qual s'han combinat el creixement dels fons museogràfics i la consolidació d'una programació cada vegada més intensa, variada i participativa. Així, en aquests anys s'han reunit unes col·leccions molt destacades que continuen creixent i que situen al nostre Museu en primera línia entre els museus espanyols de ceràmica.


Per altra banda, l'activitat expositiva, didàctica i promocional del Museu ha crescut també de manera exponencial, be siga consolidant iniciatives anteriors, be siga oferint noves propostes dinamitzadores al voltant del món de la ceràmica artística i artesanal. Com es descriu en aquest fullet, rutes i visites guiades, activitats didàctiques, el Concurs Internacional de Ceràmica o la Fira de Ceràmica “Artalcora” són alguns dels projectes que el Museu de l’Alcora realitza, amb gran acceptació pública.


El nou Museu constarà d’un cos de nova planta adossat a l’edifici preexistent i comunicat amb ell, i un tercer espai al darrere on s’ubicaran part dels magatzems del Museu. El projecte és obra dels arquitectes Rafael Culla Bayarri i Ignacio Carbó del Moral, i s’ha regit per les premisses de funcionalitat, integració en el seu entorn urbà i respecte als edificis d’interès patrimonial colindants, com ara la casa pairal de l’antic Museu (de 1907) i l’església de la Sang (segle XVII).


El futur Museu de Ceràmica de l’Alcora destinarà més de 800 m2 a sales d’exposició en grans espais diàfans intercomunicats que ocuparan les plantes 1 i 2. A més, comptarà també amb un ampli espai per a recepció i informació turística (85 m2), despatxos, sales de reunió, magatzem i dependències per al departament de didàctica, amb 200 m2, que inclourà taller de ceràmica, forn i aula de projeccions, especialment dissenyades per atendre als nombrosos grups escolars que pràcticament tots els dies lectius del curs participen en les activitats didàctiques des del 2003-2004.


Les noves instal·lacions suposen un esperó per al Museu. Millorarà l'atenció als visitants, les condicions expositives i d'emmagatzematge dels fons museogràfics, les tasques internes del Museu, la infrastructura per a activitats didàctiques... En resum, el nou Museu de Ceràmica de l'Alcora disposarà d'uns moderns espais acords amb les necessitats d'un servei públic del segle XXI, perquè un museu és, abans de tot, un servei públic dedicat a una part determinada del patrimoni cultural d'una societat. Immillorables perspectives a curt termini per a un Museu que al llarg dels anys ha sabut generar una trepidant i intensa tasca en pro del coneixement, conservació i divulgació de la ceràmica.

- Ceràmica de l'Alcora. És el tronc principal dels fons del Museu i sense cap dubte la col•lecció més coneguda de la nostra institució. Comprèn la producció de la Real Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d'Aranda i dels tallers i ceramistes que van sorgir a la seva ombra i que han continuat la tradició ceràmica de l'Alcora fins als nostres dies. Aquesta col•lecció conté actualment més de 350 obres.


- Ceràmica Contemporània. Sorgida a partir de la convocatòria del Concurs Internacional de Ceràmica, que se celebra anualment des de 1981, compta en l'actualitat amb més de 160 peces que ofereixen una valuosa visió de la ceràmica artística actual.


- Terrisseria. En 2002 va tancar l'última cantereria en actiu de l'Alcora, la dels germans Nomdedéu Medina, posant fi a una nissaga de 7 generacions de terrissers. Antonio Nomdedéu donà al Museu tot l'utillatge, materials, eines... del taller (inclòs un torn de mitjan del segle XIX); prèviament el Museu havia adquirit tot el repertori de peces elaborades en la terrisseria durant les últimes dècades reunint així un conjunt de més de 100 peces que van ser objecte d'una exposició homenatge i d'un catàleg en 2003, i que tindran un lloc especial en la configuració de les sales d'exposició del nou Museu.


- Làpides ceràmiques del segle XIX. Es tracta d'un complet i curiós conjunt de gairebé 130 laudes sepulcrals datades entre 1818 i 1893, totes elles de ceràmica esmaltada, recuperades a la fi de la dècada de 1970 del cementiri municipal i custodiades des de 1994 en el Museu de Ceràmica. En 1997 van ser motiu d'una exposició temporal que va suscitar gran interès i curiositat entre el públic.


- Llegat de Vicente Mallol Moliner. Polifacètic artista local especialitzat en ceràmica, cristall i esmalts, que donà gran part de la seva ingent obra (més de 2.500 peces) al poble de l'Alcora en 2002. Destaquen sobretot les ceràmiques al tornejades i esmaltades seguint els models de Llorens Artigas, de qui Mallol Moliner va ser alumne a l’Escola de la Massana de Barcelona. En 2002 també va ser objecte d'una exposició de presentació pública en el Museu, i des de 2003 fins a 2007 s'ha exposat en la seu de l'església de la Sang, fins al seu tancament per problemes de despreniments. El nou Museu comptarà igualment amb una selecció de tan extensa obra.


- Altres col·leccions: arqueologia, ceràmica d’aplicació arquitectònica, etnologia ceràmica, etc

L’Alcora posseeix una tradició ceràmica que es remunta, almenys, al segle XVI. En aquesta època està documentada l'existència d'un notable grup de canterers que explotaven les riques mines d'argila del terme municipal i assortien amb els seus productes als mercats de l'entorn.


Precisament la presència d'aquest consolidat sector terrisser en la nostra localitat va ser un dels motius que va impulsar al IXè Comte d'Aranda a fundar en 1727 la seua Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana, la producció de la qual està considerada com una de les fites de la història de la ceràmica espanyola. Nombrosos museus i col·leccions particulars de tot el món custodien, com veritables tresors, autèntiques joies ceràmiques sorgides de la manufactura comtal.


La Reial Fàbrica, situada en l'antic raval de Sant Francesc (avui avinguda de Castelló), està ocupada actualment per vetustes instal·lacions fabrils abandonades (Tilesa i BIC), però encara conserva importants vestigis del seu esplendorós passat, com part de la façana principal, de les primitives sales de treball i, sobretot, dels imponents forns àrabs on fang i esmalts es convertiren en obres d'art. Un patrimoni únic que ha de protegir-se per a goig de tots.


Entre els molts secrets de la llarga pervivència de la Reial Fàbrica (més de 100 anys en mans dels Aranda-Híjar, i altres tants sota tutela de diverses famílies d'industrials), està la seua adaptació als gustos imperants en cada època, la qual cosa es va traduir en la producció d’infinitat d'objectes, formes i decoracions, però sempre amb la qualitat tècnica i artística com marca de fàbrica. D'entre els estils més característics del segle XVIII i principis del segle XIX podem destacar:

Berain


Decoració aportada pels primers mestres francesos encarregats d'engegar la fàbrica portaran. Es caracteritza per les randes blaves combinades en ocasions amb bustos, cariàtides, estendards, esfinxs, etc. Les similituds amb altres centres europeus comporta dubtes respecte a l'atribució d'algunes peces.


Xineries


És una de les decoracions més característiques de l'Alcora, que va elaborar multitud de variants en les quals es representen aus camallargues, animals fantàstics, personatges reals o extravagants, etc. Es completa la decoració amb rams florals i insectes voletejant al seu al voltant. Se sol aplicar tant en policromia com en un clarobscur blau molt exquisit.


Plaques ornamentals


Sens dubte, és el format en què es constata amb major nitidesa la qualitat artística dels mestres de la Reial Fàbrica. Són exponents excelsos de la pintura figurativa sobre suport ceràmic. A l'Alcora es van elaborar de diversa tipologia (ovals, rectangulars, aixamfranades...), amb o sense marc, i amb temàtica igualment variada: mitològica, al·legòrica, religiosa, històrica, etc. Les plaques del Via Crucis de l'Alcora, de les quals el Museu en custodia 4 exemplars en dipòsit, es troben entre les més belles plaques ornamentals elaborades a la Reial Fàbrica.


L'estil Álbaro


Pren el seu nom de Vicent Álbaro Ferrando, un dels màxims artífexs locals de la Reial Fàbrica. Encara que presenta múltiples variants, el motiu bàsic sol ser un edifici sobre rocalles i flanquejat per arbres i grups florals. Sol combinar-se amb elements aquàtics com ponts, rius, cascades, fonts, etc, i en ocasions un sol radiant que culmina aquests idealitzats paisatges.


Fauna de l’Alcora.


El gust per crear objectes zoomorfs amb diferents usos (salseres, soperes, mancerines, petjapapers, setrilleres, especiers, caixetes o, simplement, objectes ornamentals) no és invenció de l'Alcora, sinó francesa. En la manufactura comtal s'elaboraran així gossos, llangardaixos, moltons, coloms, galls i gallines, ànecs, cignes, lleons, perdius, granotes, etc.


Escultura.


Encara que menys coneguda que les vaixelles o les plaques ornamentals, la producció escultòrica de l'Alcora és molt abundant i molt refinada. Es van elaborar grans grups escultòrics de temàtica mitològica (el Toro Farnesio n’és un dels més coneguts), parelles de bustos (ancians, joves o negres), canelobres sostinguts per lacais o per micos, lluites d'animals, sèries de 4 al•legories (els quatre elements, les quatre parts del món, les quatre estacions...), tot un elenc de petites figuretes costumistes, i també bustos del Xè Comte d'Aranda.


Les flors alemanyes i el reflex daurat.


Estils associats al neoclassicisme i aplicats gairebé sempre sobre porcellana. Suposen cert viratge en la producció de l'Alcora a la fi del segle XVIII, i preludien els gustos menys recarregats de la nova centúria.
Les flors alemanyes, com el seu nom indica, són d'origen centreeuropeu i entren de ple en el gust imperant en l'època amb delicats rams florals en tons morats, verds, grocs i, sobretot, un peculiar roig encarnat amb el qual es perfilen les vores i peus de les peces. En reflex daurat, per la seva banda, s'apliquen decoracions estilitzades, petits grups florals, sanefes i motius geomètrics d’una tonalitat groguenca molt característica.