Algo faltarà en la festa
que trenque la tradició
al no tindre Reina i Dames
no tindrem presentació

Tindrem, les exposicions
i la carrera ciclista,
i vàries competicions
i actuacions a la pista.

Uns preferixen els bous,
uns altres, ball en orquestra,
disfruten en libertad
units tot el poble en festa.

Les alcorines fan goig
i tenen gràcia a montons,
i als novios i fadrinots
els porten a revolscons.

S'ha fet una trdició
la montà dels cadafals,
en terraseta i balcó,
alguns són monumentals.

Allí mengen cacauets,
com mane la tradició
regant en xampany o vi
de la bota del racó

I queden tost invitats,
procuren pasarseu bé
les dignes autoritats
entre els veïns del carrer.

Xics i xiques, i homens vells
aunque estiguen jubilats,
o no sapie res dells,
aunque vixquen amigats.

Voldria esta hui acertat
i tindre un record també
dels que ja mos han disat
i que versaben tan bé

El tio Ernesto Nebot
un servell privilejat
i a Tàfol "El limonero"
un altre cap despejat.

En el cel estan els dos
repartín felicitat,
crean versos i escrivin,
tenen a Déu embolat.

Estos homens escrivian
l'alcorí en veritat
i hui en dia els recordem
la fama que s'han guanyat.

En totes les partes del món
es coneguda l'Alcora
pels taulells i paviments
i esta raça emprendedora.

Vixquen els treballadors
i vixquen els empresaris
i les dones d'estos dos
que són flors i relicaris.