EL POBLAT IBÈRIC DE MONTMIRÀ. 18 ANYS D’ARQUEOLOGIA A l’ALCORA.





A l’agost 1990 un xicotet equip d’estudiants i llicenciats en Arqueologia, sota la direcció del baix firmant, duem a terme la primera campanya d’excavació arqueològica en el terme municipal de l'Alcora, concretament en el poblat ibèric de Montmirá. D’aquella primera intervenció, continuada en els successius anys, es va complir l’any 2000 el desé aniversari; una dècada que ha permés començar a conéixer l’evolució cronològica, urbanística i material d’un dels principals assentaments de la Cultura Ibèrica en la província de Castelló. El jaciment de Montmirá es troba situat en una zona de transició entre els dos elements definitoris de l’orografia provincial: la plana litoral i l’interior muntanyós. Ocupa un dels últims contraforts del massís del Penyagolosa, que amb una altitud màxima de 1814 m. s’el segon punt més elevat del País Valencià, després del fronterer Turó Calderón, en el Racó d’Ademuz. Este imponent massís és drenat principalment per tres corrents d’aigua tributàries del va riure Millars: el va riure Monlleó pel nord, el va riure Vilafermosa pel sud i l’oest, i el riu Lucena del cid (més avall denominat riu de l'Alcora) per l’est. Precisament en un monticle del marge esquerre d’este últim, aigües baix del pantà de l'Alcora, es troba el jaciment de Montmirá, amb una cota màxima de 352 m. sobre el nivell del mar, del qual dista en l’actualitat 23 km en línia recta. Orogràficament esta muntanya presenta unes excel·lents condicions per a la seua ocupació humana al llarg de la història. Es tracta d’un turó de cima amesetada, en forma de quilla de barco invertida, completament rodejat per escarpades vessants, i junt amb un curs d’aigua de relativa importància en l’antiguitat, com demostren els nombrosos jaciments localitzats en les seues vores. El jaciment ocupa tota la superfície de la cima del monticle, amb unes dimensions axials màximes de 250 i 40 m aproximadament. L’existència de restes arqueològiques en Montmirá és coneguda des de poc després de la Guerra de 1936-39. Però no serà fins a 1990 quan s’inicia el projecte arqueològic actualment en marxa, amb els objectius de conéixer l’estat real de conservació del jaciment i aportar dades per al coneixement de la Cultura Ibèrica en les comarques de Castelló. Transcorreguda la primera dècada des de l’inici de la intervenció podem concloure que els resultats obtinguts han respost àmpliament a les expectatives inicials. Els més de 210 m2 excavats han permés documentar part del sistema defensiu de l’assentament (la muralla) i diversos recintes pertanyents a la trama urbanística del poblat (habitacions i vivendes).





S’ha pogut detectar igualment l’existència d’activitat tèxtil i metal·lúrgica i s’ha recuperat abundant material arqueològic de l’estudi del qual es pot concloure que Montmirá va estar ocupat entre els segles VII i II abans de Crist. Però sens dubte els dos elements més suggestius de quants s’han recuperat en estos anys són dos ofrenes rituals situades per davall dels sòls dels recintes en què van ser localitzats. El primer d’ells és un soterrament infantil trobat en 1990 junt amb la muralla, pertanyent a un nounat d’entre 2 i 4 setmanes de vida, que interpretem com un sacrifici fundacional relacionat amb l’inici de l’ocupació del poblat o amb una ampliació o reforma en el mateix, tal com es documenta en altres jaciments semblants. La segona ofrena va ser localitzada en 1998 i consistix en un gran atuell ceràmic globular, col·locada en el fons d’una habitació, davall el sòl, de l’interior del qual es va recuperar un gran fragment de ferro de forma imprecissa i un os d’ovicáprid lleugerament manipulat. Els paral·lels d’este tipus de depòsits en la Cultura Ibèrica ens remeten a una ofrena que bé poguera estar relacionada amb la construcció d’este recinte, o bé amb un canvi de funció del mateix. Els primers deu anys d’història de la investigació en Montmirá han comptat amb l’aportació econòmica de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que autoritza, supervisa i subvenciona este tipus d’investigacions, l’aportació material de l’Ajuntament d’1'L’alcora, que coopera per mitjà de la cessió dels equips topogràfic i fotogràfic necessaris, i l’aportació humana d’un nombrós grup d’aficionats i voluntaris locals, que junt amb alguns estudiants i llicenciats en Arqueologia per distintes universitats (Jaume I de Castelló, València, Autònoma i Complutense de Madrid, Autònoma de Barcelona) han col·laborat en els treballs de camp i laboratori. Al projecte d’investigació de Montmirá cal afegir les excavacions d’urgència dutes a terme en 1994 en els jaciments de la Ferrissa i el Testar del Carapito, i el projecte de rehabilitació del castell de l'Alcalatén, iniciat en 1999, amb els que es completa el resum de l’activitat arqueològica en el terme de l'Alcora durant la passada dècada.

Eladi Grangel Nebot
Director de les excavacions de Montmirá