Ermita del Calvari
Focus espiritual alcorí i centre de veneració d’una miraculosa imatge en talla del s. XVII, atribuïda per M. Benlliure a l’escola sevillana de Muntanyés. Decoració interior amb rocalles del s.XVIII i capitells estil compost. Es va restaurar en 1975. En la remodelació es va formar una girola darrere de l’antic cambril. Llenços de José Cotanda (1974) i de Vicente Cotanda (1980). Pintures de Ferrer en l’absis i petxines amb "Els Evangelistes". A l’exterior pot veure’s l’estructura del creuer, absis i cúpula central (octogonal, amb finestres i sense llanternó) i teuleria vidriada en blau. Fatxada mixtilínia amb mural de taulellets representant la crucifixió, obra de J. Cotanda i V. Gallén (1974).
Situat cronològicament en el s. XVI o XVII, sent anterior a l’Ermitori, construït en 1698. L’ermita es va reformar en 1774, ampliant i tancant el recinte, agregant-se les estacions dels Dolores. En 1811 va ser saquejat pels francesos i en 1936 va patir greus desperfectes, desapareixent les valuoses "Creus", en ceràmica del Comte d’Aranda, excepte quatre, obres del pintor Ferrer d’una sola peça de notables dimensions. En 1975 es va remodelar el conjunt. Conté quinze estacions, reproducció de models antics i set capelletes amb els Dolores de la Mare de Déu i set amb els Dolores i Gojos del patriarca S. José, tot això obra de José Cotanda Aguilella.
