DECLARADA D’INTERÈS TURÍSTIC PROVINCIAL

La nostra tradicional i emblemàtica Festa del Rotllo ha obtingut per mèrits propis la declaració de Festa d’Interès Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana. En una resolució de la Conselleria de Turisme, de data 23 de novembre de 2009, se li concedeix l'esmentat títol honorífic.
L´Alcora se sent orgullosa de ser la titular d'una romeria única a Espanya, en la que originàriament els seus protagonistes eren els infants barons menors de vuit anys. Durant dècades, milers de xiquets han recorregut el trajecte que va des de la plaça de l’Església a l’Ermita de Sant Cristòfol, per posteriorment regressar a l’Església Parroquial, on es rep el popular Rotllo ja beneït.

Està documentat que l´Alcora ja pelegrinava a inicis del s.XVI. El paratge de Sant Vicent, que antigament s’anomenava el “Racó de les Ermites”, era el destí on acudien els cristians alcorins i, en sol·lícita clemència, pregaven per “aigua i salut”. Fins aquest lloc, on hui s'assenta una preciosa ermita, portaven sobre un tabernacle al “Senyor Sant Vicent” i improvisaven un temple en forma de tenda de campanya. Dos centúries després, una vegada construïda l'Ermita de Sant Cristòfol sobre el cim de la “Muntanya o Lloma de l'Alcora”, les romeries canvien el seu destí al nou emplaçament, lloc d'arrancada de la tradicional “Romeria d´Infants”, popularment coneguda com la “Festa del Rotllo”.
A mesura que es pugen els esglaons de la història escrita, un es troba amb meravelloses dades en referència a aquesta autòctona tradició. Precioses anècdotes i cròniques que ens aporten llum sobre el seu inici. A continuació, veurem un supòsit de com degué ser l'origen d’aquesta tradició, afegint-li una estructura i un ordre cronològic a la documentació existent:
—> Una forta i persistent sequera fa que els alcorins oferisquen les seues promeses, realitzen romeries i imploren clemència i auxili mitjançant una inesgotable quantitat de rogatives i oracions. Lamentablement, totes aquestes pregàries no aconsegueixen el seu propòsit, són en va. La tossuderia és l’ama del cel i la desitjada pluja no arriba. Però la vila no desisteix d’aquesta vital demanda i ix en processó. Els sants de l'època més vinculats amb els animals i l'agricultura recorren els seus carrers a coll-i-be d'un poble assedegat: Sant Roc, Sant Antoni Abat, Sant Abdó i Sant Senén, Sant Josep i, per descomptat, la patrona, la Mare de Déu de l'Assumpció són l'esperança d'un municipi que junt amb els seus camps erms es mor de set.
Tampoc així es va resoldre el problema i la sequera persistia, la climatologia adversa continuava i la situació va arribar a uns límits insostenibles. I és ací, en aquest moment, quan les autoritats conjuntament amb tots els veïns, decideixen enviar al lloc més Alt allò que més volen, la cosa més tendra i pura que tenen a les seues cases, els seus fills més xicotets, els menors de vuit anys, aquells que encara no saben discernir entre el bé i el mal, els anomenats Infants.
L'Ermita de Sant Cristòfol obri les seues portes de bat a bat a l'arribada dels xicotets romers. Una vegada en el seu interior, les portes es tanquen, es queden sols amb el sacerdot, que immediatament començarà l'Eucaristia. Entre les oracions, s'inclouran les pregàries que els romers elevaran al Totpoderós. El poble mentrestant es reclou en l'Església Parroquial, allí la Santa Missa és solemne, amb sermó i comunió general. Els xicotets dalt i els majors baix, demanen tots el mateix: “aigua i salut, Senyor”. Al finalitzar l'acte de la parròquia, els majors es traslladen al peu de la baixada de Sant Cristòfol, esperen els romers, que, una vegada finalitzada la seua especial pregària, baixen en tromba costa avall, al veure com les mares els esperen amb els braços oberts i d’aquesta manera es forma una extraordinària cridòria festiva.
La força que va fer tota la població no va ser debades. Aquesta vegada el cel els va escoltar. Els xicotets van ser els protagonistes i les seues peticions, que amb raó eren molt més contundents, van ser per fi ateses en les Altures. L'aigua va arribar en abundància:

►El 15 d'agost de 1751, davant l'aparició del preat brollador de la Font Nova, es va acordar començar els treballs de l'esmentada font i que es fera “festa a Sant Cristòfol” per la nova troballa d'aquesta font en mig de tan gran esterilitat. A més de que “aquesta festa es fera tots els anys, el dia que la vila triara”.◄

Dades posteriors pressuposen que aquesta meravellosa festa, aprovada per la corporació municipal (naixement del diplomat Rotllo), tindria els seus inicis en 1756, una vegada finalitzades les corresponents obres, que necessàriament degueren escometre's en el brollador, perquè aquest fos apte per a l’ús i el consum tant d’homes com d'animals. També es va construir el llavador l'agost de 1754.

►El 5 de maig de 1754 es va acordar fer més profund el canal de la font i fer dos parets de calç i còdols als costats perquè l'obra quedara més perfecta.
El 31 d'agost de 1754 es va acordar descobrir la font, que es portara fins al començament de la costa i que, per al servei comú, es construïren llavadors per a llavar les dones i un abeurador per a les cavalleries. ◄

He de ressaltar que l'apreciat i històric brollador de la Font Nova no pararia de sorprendre'ns. En l'esdevenir dels temps encara ens oferiria un altre nexe més amb l'emblemàtic Rotllo. A començaments del s.XX (l’any 1909), els treballs de conservació realitzats en l'esmentada font van aconseguir que s'incrementara el seu cabal, fent així que el Rotllo tornara a ser protagonista. L'Ajuntament en ple, en agraïment per tan satisfactòria notícia, va ordenar que s’augmentara la seua mida fins a les actuals dimensions.
L'important troballa de la popularíssima Font Nova va originar l’oferta del Consell Municipal de que, una vegada que s'assignés la data, començara la commemoració anual del Rotllo.
Segons ens marca la tradició, la vila va triar el Dilluns de Pasqua, ja festiu i important en el santoral catòlic, que es denomina Dilluns de l’Àngel. L'Evangeli ens diu que l'endemà de la Pasqua, les dones van anar al sepulcre de Jesús i el trobaren buit, moment en el qual van rebre el celestial anunci: “Per què busqueu entre els morts a qui és viu? No està ací, ha ressuscitat”.
Beneit siga el Dilluns de Pasqua o Dilluns de l’Àngel, que en la nostra vila quedarà unit per sempre a la Romeria del Rotllo i en el qual els xiquets de bolquers també participaran en agraïment, revestits d'àngels (del braçat), donant-li color i tendresa a l'autòctona i singular celebració.

José Manuel Puchol Ten
Cronista Oficial de la Vila
L´Alcora, gener de 2010