EL PELEGRINATGE PER LES ERMITES DE l'ALCORA

El primer dissabte de Pasqua a l'Alcora se celebra un acte emotiu i entranyable que congrega a multitud de persones, és el pelegrinatge per les ermites. A les sis del matí, a l'alba, té lloc una missa de pelegrins en l'Ermita del Santíssim Crist del Calvari. Quan conclou, la comitiva s’acomiada de la població. Està formada per pelegrins, cantors, acompanyants, arriers i el rector, que porta la relíquia; tots recorren cada una de les cinc ermites del terme municipal durant tota la jornada i completen un total de 35 quilòmetres acompanyats d’una rècua d'atzembles que transporten les vitualles i els efectes.

La primera ermita que visiten és la de Sant Joaquim i Santa Anna d'Araia. Una gran algaravia en forma de volteig de campanes els rep i en el temple demanen pels pobletans i s'encomanen als sants mentre canten els gojos. Des d'allí, es desplacen a les masies del Rotgle, des d’on -després d’un frugal esmorzar- ascendeixen a través del bell paratge del Salt del Cavall al pic de Torremundo, que és la cota més alta del terme municipal amb 717 m. En aquest lloc, i en cercle, es canta el Regina Coeli a la Mare de Déu i es descendeix per sengles entapissades de plantes oloroses -com el timó, el romer i la sajolida- cap a les ermites de Sant Cristòfol i de Sant Vicent. En aquesta última, després de cantar els gojos populars als sants i de fer les pregàries comunitàries i personals, es realitza el descans per a l’àpat central.

A la sagristia de l'Ermita de Sant Vicent es fa el menjar en recolliment. Està compost dels típics plats alcorins, olleta de dejuni i conill amb tomaca i caragols, acompanyats d'olives, pa, vi i rebosteria pasqüera. Abans d'iniciar la marxa, els cantors entonen salmòdies gregorianes en l'ermita, mentre els pelegrins descansen en la tosca estança a l'espera de reiniciar la marxa.

Des d'ací es dirigeixen a Sant Miquel de la Foia, el poble els rep besant la relíquia amb el seu rector al front i la creu alçada pels escolans. Se’ls acompanya en processó fins a l'interior, on se celebra la lectura de l'Evangeli i es demana a Sant Miquel per tots, es canten els gojos del titular i, al finalitzar, se'ls atorga el privilegi de besar la Vera Creu. A l’eixir de la població, els pelegrins ascendeixen per la serra de Mormirà -a través d'angostes sendes i males herbes- al Racó del Corb, que els traslladarà per una atrotinada senda a l'ermitori del Salvador i el Castell de l’Alcalatén, església de reconquesta i centre històric de la comarca. En la penombra d’aquest peculiar enclavament té lloc un acte de recolliment i valoració de l'experiència que va començar el dimecres de cendra en l'inici de la quaresma. És en aquest lloc, en penombra i només il•luminat per llumeneres roges, on cada pelegrí se sincera amb els companys de camí i demanen pel poble de l'Alcora i les seues necessitats. Hi ha un pacte tàcit entre ells de no contar mai el que allí dins succeeix.

A poqueta nit i enllumenats per torxes, ixen del Salvador i, per les Piqueres, s'acosten, al nucli urbà. Entren pel riu i la Font de la Pelejana, per Baix la Vila i el Portal de Verdera fins a l'Església Parroquial de l'Assumpció.

Una processó de familiars, pelegrins veterans i alcorins en general ix a rebre'ls. Després de la trobada, el capellà de la vila els rep en la porta principal i els dona a besar el Lignum Crucis en senyal de benvinguda i de retorn a casa. En la capella de la comunió, agenollats i agafats de la mà, canten el Veni Creator. I ,després de cants, resos, respons dels difunts i valoració de la jornada, es realitza l'emotiva abraçada de comiat fins l'any següent, quan nous pelegrins, tant de la ciutat com forans, que ho sol•liciten hauran formalitzat ja la seua inscripció participativa.

Arrere hauran quedat xarrades, caminades, cants, litúrgies, amistats, cansaments, arbres plantats en la serra i, com no, el record inesborrable d'una jornada que encasta amb les tradicions i costums més belles, les d'un poble de l'Alcora ancorat en temps remots, d'un lirisme costumista impressionant i que, ara com ara, és ja francament irrecuperable.