El dia Sant Dionis.- La reconquesta de la capital del Túria va començar amb l'ocupació del Grau el 23 d'abril de 1238. Entre els capitans i cavallers que acompanyaven el rei Jaume I, es trobava un home d'extraordinària vàlua, que a més era consogre del propi rei, En Pedro Ximén d'Urrea, Senyor de l’Alcalatén.
Des d'aquest lloc i després d’establir el quarter general a Russafa, es va preparar l'assalt final a la capital rodejant-la de tropes. Els moros, impressionats davant de la tàctica desplegada, no van voler iniciar la batalla. Van firmar la capitulació i el monarca cristià va fer la seua entrada el 9 d'octubre de 1238, dia de Sant Dionís.
A partir del primer centenari es va celebrar l'efemèride amb una processó al monestir de Sant Vicent Màrtir de la Roqueta.
Ja dins del segle XV, la festa va adquirir noves característiques, es va conservar la part religiosa i van començar les expressions de soroll per mitjans pirotècnics (piuletes i tronadors).
Aquesta manera de celebrar les tradicions va tenir tant d’efecte que inclús els diputats de la Generalitat, en determinada ocasió, van fer disparar des del palau foral mes de 13.000 coets. En el segle XVI, s'incorporà el costum de consumir productes en la romeria: xufes, faves, ametlles, pinyons, etc.

Guerra de Successió.- Després de la Batalla d’Almansa, aquell desagradable 25 d'abril, dilluns de Pasqua, de la que va eixir triomfant el rei Felip V, tota Espanya va quedar sota la jurisdicció de Castella i es pergueren els Furs Valencians amb l'aplicació de l’anomenat “Decret de Nova Planta”.
Al rei imposat li molestaven les celebracions històriques i va suprimir una sèrie de festes valencianes, una d'elles la famosa festa de Sant Dionís. Quedava terminantment prohibit disparar els artefactes pirotècnics. No se sap si també va ser prohibida l'antiga romeria a Sant Vicent.
L'enginy i l’agudesa dels valencians va aconseguir conjugar les tradicions amb la prohibició. Els productors de llepolies van reproduir els artefactes de pólvora en d’altres similars fets de massapà i la gent va degustar amb joia la llepolia. Però no sols van ser imitats els productes pirotècnics, ja que recordant els fruits del camp que els avantpassats consumien en l'antiquíssima romeria de Sant Vicent de la Roqueta, també van produir amb pasta d'ametlles i sucre cuit al forn multitud d'hortalisses i fruites en miniatura. Així va nàixer entre els valencians un altre costum per a commemorar tan assenyalada jornada…

La Mocadorà.- La Mocadorà es fa amb un mocador de pita o seda de doble dimensió que els de butxaca. En la pastisseria o confiteria s'adquireix una determinada quantitat dels esmentats dolços, sense que falte la tradicional piuleta o tronador. Segons la pròpia voluntat o les possibilitats, poden afegir-se torrons, confits ronyosos, canelons i les lil•liputenques hortalisses de massapà. Tot junt es col•loca sobre el mocador degudament estés i es nuguen els quatre cantons formant un fardell. El conjunt constitueix un preciós obsequi que el jove fa a la seua promesa. Antigament les persones benestants remataven el detall col·locant un anell d'or o polsera, agafat al nuc de tancament del mocador-mocadorà.

José Manuel Puchol Ten
Cronista Oficial de la Vila.