El Folklore alcori, és verdaderament excepcional, perquè no s'adapta a les variants i modalitats regionals com generalment ho fan els cants i balls dels nostres pobles, sinó, que és un resum interregional, conseqüència natural de la influència que sobre el mateix va exercir, el cosmopolitisme d'aquest poble viatger, que amb el seu fi sentit artístic, va assimilar el més destacat de les regions espanyoles, lligades per raons comercials, per a adaptar-ho, a una modalitat tan pròpia i peculiar, que el destaca notablement.

El seu primitiu origen, es remunta al temps de l'ocupació d'aquestes terres pels àrabs. Encara es conserva una cançó anomenada "El Cant del batre", cant morú degenerat per la influència que sobre aquestes terres va exercir Aragó en els primers temps de la Reconquista i igualment influenciat, pels cants propis de València. És una verdadera llàstima que estiga destinat a desaparéixer.

El "Ball de l'Alcora" és un resum d'aires manxecs, aragonesos i andalusos, que consta de tres variacions que es ballen i canten per l'orde següent: "Seguidilles", "Jota" i "Fandango". És la variant folklórica més original i meritòria de quantes interpreta este poble. El seu origen es remunta a finals del S. XVII. Amb anterioritat a esta data se suposa que existirien balls populars de ritme i cadència valenciana encara que ja influenciats per Aragó, a causa de trobar-se enclavat este poble en una de les vies naturals d'expansió de la dita regió pels camins del mar. Amb la potencialitat industrial va anar creixent a l'Alcora la necessitat comercial, augmentant el flux i reflux de la població i per tant, creixent la influència externa en els seus costums, tradicionals, cants i balls; d'ací que no siga una còpia exacta, sinó l'essència, l'ànima d'allò empeltat en el nostre folklore, que va donar com resultat aquest ball -"Ball de l'Alcora"-, de tan vius i elegants moviments, tan pudorós en intencions, tan espiritual i amb tanta vida.

Finalment "El Cant del Garrofetjar": datat a principis del S. XVIII. És un cant aragonés acompanyat per música de matís valencià. Es cantava durant el temps de recol•lecció de les collites per les diferents quadrilles a la tornada, estimulant-se en competència.

Viva Alcora, porque tiene
cinco molinos de harina
y viva el real salero
que tienen las alcorinas.

I com zenit del folklore típic alcori, d'especial menció mereix citar-se "l'Albà de l'Alcora", és sens dubte l'element definitori per excel•lència del folklore alcori més pur. La celebració popular més important del cicle festiu d'hivern. Un fenomen cultural de primer orde que per la seua rotació anual sol passar un tant desapercebut per a molts, mentres per a altres és una joia etnològica d'incalculable valor. La seua interpretació, és un costum molt antic, documentada a partir del s. XVII.

L'alba de l'alcora, constituïx una preciosa manifestació popular amb un ritme musical molt peculiar. És una síntesi musical complexa, mescla de jota aragonesa i alba valenciana. S'interpreta en la Nit de Nadal i després de la missa del Gall, per a enaltir la maternitat de María Santíssima, solemnitzant el naixement del Xiquet Jesús en l'interior de l'església parroquial de l'Assumpció, en el presbiteri i enfront del públic present.

La composició de l'Alba, comença amb la inspiració versada d'un poeta. Antigament era designat pels músics, en l'actualitat l'Ajuntament i el "Colectiu defensa de l'Alba", convoquen concurs de lletres. Les estrofes estan constituïdes per versos octosíl•labs i rima consonant, integrades en cobles inicials o Peu, anomenada també Jota de l'Alba. Quarteta de 3/4 amb aire arrogant. Cos o nuc, amb dècimes octosíl•labes i solemnes, compàs de zorzic (5/8) i Trobo final o despedides.

La composició instrumental està formada per corda de rondalla (Guitarres, guitarrons, bandúrries, cítares, contrabaix i violins). En percussió destacar la pandereta, les castanyoles i el triangle. Actuen també dos clarinets, alt i baix. L'intèrpret és un solista o "Cantador" que es renova cada any, a què acompanya un nombrós cor, generalment cantadors veterans.

En l'actualitat es canten de vegades determinades i en les festes de Nadal a la Mare de Déu i a la primera autoritat local (alcalde). No obstant hi havia costum antic de cantar a les fadrines (Nit de Nadal), a les casades (Nit de cap d'Any) i a les Viudes (Reis). La varietat temàtica és extensa, n'hi ha d'homenatge a personalitats rellevants de l'Alcora, satíriques o de picada, romàntiques, d'exalçament de virtuts, etc... Totes elles de gran vistositat.