Festa de Sant Antoni

L´Alcora, capital de la comarca de l´Alcalatén, celebra des de temps medievals la coneguda i popular “MATXÀ”. En altres llocs, molt consolidada en la seua denominació de "Santantonada". Les fogueres, la processó dels animals i el gustós Prim són els protagonistes de la multitudinària festa que es realitza en vigílies de Sant Antoni Abad, el 17 de gener. El clamorós "Vítol a Sant Antoni!" emmarca tota la protecció i clemència sol·lícita per a animals i genets.

La documentació més antiga sobre aquesta popular commemoració, que ens serveix de referència històrica, és el Sínode Diocesà que al novembre de 1311 va convocar el bisbe de Tortosa En Francesc de Paholach i on es va declarar “De institutione festivitatum hic contentarum”. La festivitat de Sant Antoni Abad irrompia amb força en tota la geografia diocesana, inclosa l'Alcora, joia nounata d'Alcalatén.

Dies després que es celebre el Nadal, que encara que fou una celebració cristianitzada, és continuadora d'ancestrals ritus anunciadors de la vinguda de la llum, un dels gremis laborals més antics de la humanitat venera i rendeix culte a Sant Antoni Abad, gran protector dels animals. Uns éssers que conviuen amb nosaltres, comparteixen la nostra llar, són companys, amics i, alhora, vitals per a la nostra pròpia existència. L'esmentada festivitat és “Mescla de foc, dimonis, sants, esperpents, teatre, gastronomia, animals, etc. que es conjuguen harmònicament”. (Paraules del prof. Henri Bouché, director de l'UNED-Castelló).

L'acte més important de la programació festiva és la Matxà i, pel que fa a la Vila de l´Alcora, el més destacable és la Rècua, figura alcorina i autòctona, que desfila integrada en la cèlebre processó al costat de la resta d'animals.

LA SINGULARITAT ALCORINA

En Buenaventura Pedro de Alcántara, Abarca de Bolea i Ximénez de Urrea, IX Comte d'Aranda i XVIII Senyor de la Thenencia i Honor de l'Alcalatén, amb una inversió de més de 50.000 pesos, va fundar el 1726 l'arxiconeguda “Reial Fàbrica de Ceràmica Fina i Porcellana”.

Va ser inaugurada l'1 de maig de 1727 i començà immediatament el seu camí industrial. Els empleats, en funció de les tasques que cada un tenia assignades, van formar els denominats gremis. Cal destacar que, pel que fa a la RÈCUA ARRIERA DE L´ALCORA, és en el complex món del transport de mercaderies on aquesta fixa el seu carisma i el fonament de la seua existència.

Sense cap dubte, un dels gremis més nombrosos va ser l'integrat per tots aquells que dedicaren la seua vida al transport. En els temps dels quals parlem, la Reial Fàbrica de Ceràmica Fina i Porcellana de l'Alcora, comptava amb els denominats traginers i els seus companys, els arriers. Homes, burros, muls, cavalls i egües formaven un sol equip en l'àrdua tasca del transport de mercaderies:

Els traginers, de robust esperit viatger, eren els encarregats de portar el valuós producte de fina ceràmica alcorina fins els confins de la mare pàtria.
Els arriers realitzaven milers de recorreguts d'anada i tornada a les muntanyes properes per tal d'abastir de llenya els forns on eren cuites les preades peces.