La indústria del taulellet és la principal activitat productiva de l'Alcora i un dels motors de l'economia provincial.
La puixança del sector ceràmic té, entre moltes altres claus, una tradició històrica de quasi tres segles marcats per la qualitat, la creativitat i la innovació tecnològica.
En efecte, l'origen remot de la indústria ceràmica castellonenca cal buscar-lo en la Reial Fàbrica de Ceràmica fina i Porcellana del Comte d'Aranda, fundada a I'Alcora pel noble aragonés, considerada per molts com una manufactura avançada al seu temps pels sistemes de producció i comercialització aplicats.

La Real Fàbrica de l'Alcora inicia la seua producció l'1 de maig de 1727 sota la direcció de mestres francesos contractats expressament pel Comte d'Aranda.

Els primers estils ornamentals seran de clara influència gal·la, resultant difícil distingir algunes peces alcorines d'altres de Moustiers.

Pertanyen a estos primers anys models decoratius com el Bérain, caracteritzat pel predomini del blau i la decoració de les ales i els cantells de les peces amb finíssimes randes; l'Olerys, que pren el seu nom del primer director de la manufactura, definit per rams i garlandes de xicotetes flors i fullaraca; i el Xinés o Grotesc, en el que es representen personatges extravagants i animals quimèrics entre motius vegetals de procedència oriental.

Durant la segona mitat del segle XVIII s'assistix a una gran proliferació d'estils ornamentals i un no menys notable increment del repertori formal. La producció abandona també l'estricte gust francés per a adquirir personalitat pròpia. Este canvi es deu a dos factors: d'una banda, l'arribada als càrrecs de direcció tècnica i artística de la Real Fàbrica de mestres autòctons, sorgits de l'Acadèmia d'Aprenents, en funcionament des del moment mateix de la creació de la manufactura; i en segon lloc, a la ferma voluntat del nou propietari, D. Pedro Pablo, X Comte d'Aranda, destacat polític, militar i diplomàtic que impulsarà la factoria fundada per son pare i es dedicarà amb intrepidesa a la fabricació de porcellana, verdadera obsessió de l'aristocràcia europea, sense arribar a aconseguir el seu propòsit.

Entre els gèneres ornamentals d'este període cal mencionar el Rocall, caracteritzada per la asimetria, les corbes i contracorbes i motius derivats del caragol marí; l'estil Álvaro, ideat per l'artista local Vicente Álvaro Ferrando, que afig al rocall elements arquitectònics i un sol radiant; les sèries populars (Ramito i Terrisser), immortaliltzades per Goya en el seu llenç "El Terrisser" (del qual pren el seu nom un d'estos estils), destinades a la seua comercialització en mercats ambulants; la Fauna de l'Alcora, consistent en soperes, salseres, xafapapers, setrilleres, etc., amb forma de moltó, llebrer, fardatxo, lleó, perdiu, colom... , i una llarga llista de decoracions, usos i formes. Durant el segle XIX s'observa una progressiva decadència de la manufactura comtal. Encara durant en les primeres dècades sorgixen nous estils caracteritzats per la senzillesa decorativa i la simplicitat de línies, dins del gust neoclàssic imperant. Però la producció en poc o res recorda a l'exquisitat aconseguida durant la centúria precedent. Podem assenyalar, cap al canvi del segle XVIII al XIX, els estils denominats Flores Alemanyes, amb perfilat enllitat i un ramell naturalista del qual sobreïx una rosa, el Reflex Daurat, de llarga pervivència durant el dènou, o l'estampació calcogràfica, innovació decorativa aportada per operaris fugits de la Real Fàbrica del Bon Retir de Madrid durant la Guerra de la Independència.

La Real Fàbrica es va mantindre en actiu fins a poc abans de la Guerra Civil de 1936-39. La seua pervivència fins llavors i el sorgiment de xicotetes fàbriques després del conflicte bèl·lic van possibilitar el naixement d'una nova generació de ceramistes que han sabut mantindre i transmetre fins als nostres dies les singularitats de la ceràmica de l'Alcora. En l'actualitat, l'empresa La Molt Noble i Artística Ceràmica de L'Alcora, S.A. (fundada en 1976 per José Cotanda Aguilella) i nombrosos ceramistes particulars mantenen viva la fidelitat a una tradició que es remunta quasi tres segles. Cal destacar especialment la taulelleria de la Real Fàbrica, esplèndidament representada en el Museu de Ceràmica per la "Al·legoria de la Fama", paviment de 4 m2 datat cap a 1790-1800 i que representa la figura al·legòrica de la Fama assentada sobre el globus celeste i acompanyada per tres putti o amorets que sostenen una garlanda de flors i cintes. Esta excepcional cuiram ens indica l'elevada qualitat estètica i els profunds coneixements tecnològics que va aconseguir la Reïal Fàbrica a finals del segle XVIII. Des de la seua instal·lació en el Museu en 1998 s'ha convertit en un dels principals punts d'atracció de les nostres col·leccions.